| Aquesta tardor farà cent anys que el tren va arribar a Olot. Va ser una data de gran transcendència per a la ciutat, com també ho va ser el moment en què el ferrocarril va començar a dur mercaderies i passatgers a Sant Joan de les Abadesses i a Banyoles, el 1880 i el 1928, respectivament. Tanmateix, es pot dir que la desparició d’aquestes línies, entre el 1956 i el 1980, ha tingut igualment repercussions socials i econòmiques. Potser en el moment de tancar-les es va acceptar com un fet irremeiable, però ben entrats al segle XXI, atiats per la necessitat imperiosa de buscar alternatives al transport per carretera, a molts ens sembla que aquella decisió va ser un error històric. |
|
De fet, d’uns anys ençà s’ha reobert el debat sobre la qüestió i s’han insinuat projectes per bastir trens lleugers a la Garrotxa i al Pla de l’Estany. «El tinguéssim ara, el tren», ens lamentem. En qualsevol cas, entre finals del segle XIX i la segona meitat del XX, aquelles tres línies ferroviàries van influir en l’economia i la societat de les ciutats per on passaven i les seves comarques, així com en el dia a dia de molta gent, bé perquè hi treballaven o bé perquè consistia en el seu mitjà de transport habitual. Hem dedicat les pàgines del dossier a tornar a sentir l’olor de fum i a escoltar el so dels xiulets. Serà un trajecte sense presses, per gaudir del paisatge i la conversa. Pugeu?
|
