|
Va haver-hi un temps que els masos eren plens de vida. A més de la gent que hi treballava i que s’hi estava habitualment, tot sovint, un sastre, un manescal, un estanyapaelles, un rellotger, un boter, un esmolet, un baster, un capellà, un rematant... tot de persones de diferents oficis i de diferent condició anaven fins al mas i contribuïen amb la seva feina a què la vida en aquella casa fos una mica més agradable. Al mateix temps, pagesos i pageses, mossos i mosses, hereus, fadristerns i pubilles, vailets i noies
|
|
marxaven de tant en tant del mas i anaven a la vila perquè volien proveir-se d’allò que els faltava. Encara queden algunes fleques, algunes barberies, algunes drogueries, alguns hostals, algunes botigues d’aquelles d’arròs i fideus d’abans. També queda gent que feia oficis que s’han perdut o que es van perdent. Feines, botigues i oficis que han existit i que volem que siguin els protagonistes d’aquestes planes.
|
